ES SARNALHÈRS

Patrimòni - Etnologia / Art

AR
ES/ AR/ CAT/ FR
enfoques / articulos / APARIAR

Caroline Bouissou
artista e investigadora CTEL & AOEE Université Côte d’azur

Era reparacion consistís en restablir eth foncionament d’aquerò que s’a espatracat o que s’a maumetut. Apariar es sòns objèctes qu’ère abituau en passat.

Apariar: ua evidéncia!
 
© Es Sarnalhèrs 

«Quan un objècte se trinque, quan ja non mo’n podem servir, lo cau apariar, cóser, cambiar-li eth mange, un dent, polir… Abans solíem apariar es objèctes e sauvar-les longtemps, podien passar de generacion en generacion quan aué: ac trincam, ac lançam, ac remplaçam. » Teresita des de Toquera (90 ans)

Ei vertat qu’era vida en Bausen non ère planèra e non se podien perméter crompar causes naues guaire soent. Alavetz es objèctes dera vida vidanta se hègen e s’apariauen en pòble. Totun, mès enlà des condicions economiques, apariar qu’a estat ua filosofia.

Era majoria d’aguesti objèctes les apariauen, siguessen de ròba, airines de tota sòrta tà casa, tath camp, tara bòrda…

© Es Sarnalhèrs  - serpilhera

«Es corbelhon tath hiems que pòrten es saumets se pedaçauen, e tot ac apariauen: cistalhes, es airines de jardineria, es claus (gròssi e petiti) les rectificauen, es patins entàs lúbies tara èrba, des linçòs o telas vielhes se’n servien entà hèr tròsses d’èrba, es matalassi de huelhes de milhòc, es linçòs e hlatsades de teles enrotlades e teishudes, es marcs e balcons…» Bertrand des de Maruca Naua

Dedicauen temps ara reparacion, cada un s’apariaue es sues causes e se non podie perque era reparacion ère massa especifica, se portau tà çò der artesan: tath sabatèr, tath hustèr, tath haure…

Era reparacion ei vertuosa, participe ena economia circulara. Quan semblaue auer estat desbrembada en favor deth consum, i auem tornat a trauès d’associacions, de decisions politiques ajudadi per ua reflexion sus era ecologia e ua preocupacion per impacte deth consum en mèdi ambient.

© Es Sarnalhèrs