Eth cementèri civiu, Auviatge culturau, declarat coma BIC
(ben d'interès culturau)
Ei "eth cementèri civiu mès petit de Catalonha", un shinhau escartat deth pòble, en lòc mas emblematico deth pòble, Mès, qué viem a veir? Eth vestigi d'ua istòria romantica entà uns, eth drama d'ua vida entà uns aute, eth testimoniatge d'ua fòrta coesion sociau... Ei sustot un lòc a on era cauma condusís ara contemplació.
En Coret (zòna patrimoniau), dempús dera glèisa, ara fin dera Viacrucis, un petit cornèr albergue eth cementèri civiu. Damb vista en Canejan e ath Val de Toran, entornejada de acàcies e d'un mur de pèira shuta de 1m80 de nautor, se place un unic cavòt en un rectangle de vegetacion a on florissen lliris blanqui. Se coneish comunament coma "eth cavòt de Terèsa". Terèsa Moric en 1916 e era sua istòria s'a condat tant e tant, enquiath punt que existissen variacions.
© Es Sarnalhèrs
Ei era version escrita deuant eth reixat, ERA Vertadèra, eth que encara compden es descendents de Teresa e Francisco? Quan era vida se convertís en istòria se mos escape per complèt e non pare d'èster interessant !
Joan Carles Riera Socasau, Tèrra Aranesa 2020 n°17
Er autor se base es documents, luenh de quinsevolhe romanticisme:
Terèsa Estampa Medan e Francisco Bugat Bugat, cosins segons, volien maridar-se. Eth sacerdòt les demanèc qu'obtenguessen ua dispensa per consanguinitat, causa que non poderen hèr. Maugrat açò, se maridèren en 1907 e aueren dus hilhs, Valerosa (1907) e Cándido (1909), que sigueren cristianadi. Eth registre civiu indique que Terèsa moric eth 10 de mai de 1916 de "Enteritis Cronica", eth jutge ordenèc que coma persona "non catolica" siguesse enterrada en un cementèri civiu pr'amor qu'era glèisa non licalesse assumir cap còst.
MEMORIA ISTORICO-ARTISTICA - Elisa Ros
Nòte: Eth 2020, en tot notar diuèrses degradacions ena paret deth cementèri, escriuem ath lòc de "geocatching" entà demanar-les que detenguessen era sua activitat en aguest lòc.
Quina degradacion que sigue der auviatge ei punida pera lei