El cementiri civil, Patrimoni cultural, declarat com BIC
(bé d'interès cultural)
És "el cementiri civil més petit de Catalunya", una mica apartat del poble, en el lloc mes emblematico del poble, Però, què venim a veure? El vestigi d'una història romàntica per a uns, el drama d'una vida per a uns altres, el testimoniatge d'una forta cohesió social... és sobretot un lloc on la calma condueix a la contemplació.
En Coret (zona patrimonial), després de l'església, al final de la Viacrucis, un petit racó alberga el cementiri civil. Amb vista a Canejan i al Val de Toran, envoltada d'acàcies i d'un mur de pedra seca de 1m80 d'altura, se situa una única tomba en un rectangle de vegetació on floreixen lliris blancs. Es coneix comunament com "la tomba de Terèsa". Terèsa va morir en 1916 i la seva història s'ha contat tant i tant, fins al punt que existeixen variacions.
És la versió escrita davant del reixat, LA Veritable, la que encara compten els descendents de Teresa i Francisco? Quan la vida es converteix en història se'ns escapa per complet i no para de ser interessant !
© Es Sarnalhèrs
Joan Carles Riera Socasau, Terra Aranesa 2020 n°17
L'autor es basa en documents, lluny de qualsevol romanticisme:
Terèsa Estampa Medan i Francisco Bugat Bugat, cosins segons, volien casar-se. El sacerdot els va demanar que obtinguessin una dispensa per consanguinitat, cosa que no van poder fer. No obstant això, es van casar en 1907 i van tenir dos fills, Valerosa (1907) i Cándido (1909), que van ser batejats. El registre civil indica que Terèsa va morir el 10 de maig de 1916 de "Enteritis Crònica", el jutge va ordenar que com a persona "no catòlica" fos enterrada en un cementiri civil perquè l'església no hagués d'assumir cap cost.
MEMORIA ISTORICO-ARTISTICA - Elisa Ros
Nota: En 2020, notant diverses degradacions en la paret del cementiri, escrivim al lloc de "geocatching" per a demanar-los que detinguessin la seva activitat en aquest lloc.
Qualsevol degradació del patrimoni és castigada per la llei