ES SARNALHÈRS

Patrimòni - Etnologia / Art

AR
ES/ AR/ CAT/ FR
enfoques / articulos / UA MAIR DE DIU DESCONEISHUDA

convidat
Yves-Germain Bouissou
traductor, escrivan, diague

Article publicat ena
Revue de Comminges Pyrénées Centrales ed. 1978
editor Société des études du Comminges

© Mossen Raymond Montané

«M’è demanat molti ans sus aguesta estatueta perduda en un pòble aranés. Soent è plaçat colocado en sòn horat ua vriuleta remassada ath dejós dera nhèu o bèth floquet de gauèc. Era estatua de husta, probablament de hai, hè 32 cm de nautada e 16 cm d’amplada. Represente a ua mairdediu d’ua pèça sus ua petita basa, que ten ath Mainatge damb eth braç esquèr. Era Mair de Diu ei dreta, sense cagira e vestida damb un gran manto damb plecs ath dessús d’un vestit jos ua centura visibla. Eth piets ei femenin e era cara, enigmatica. Rebrembe a Nòsta Dauna de Borisp, ena Val d’Aura, peth sòn nas recte e era sua cara, mèslèu masculina. Ua
corona damb tres flors de quate lòbes ath deuant poderie representar ara trinitat. Eth peu ei leugèrament trenat per deuant e li què ath dessús des muscles, mès sense alongar-li era cara, que l’a carrada. Es pès, caperadi, a pro penes gessen deth vestit fronzit. Era man quèrra ten ath Mainatge; e era dreta li penge, çò qu’aumente era dificultat dera determinacion. Eth Mainatge, que se tròbe qu’era cara a patit era degradacion deth temps, auance era man dreta tà deuant. Non ei bric clar se tenguie un glòbe terrèstre; pensi qu’ère mèslèu un gèst de benediccion (…)

Com qu’aguest pòble auec ua glèisa romanica enquiath sègle XVIII, quan siguec des·hèta, podem pensar qu’aguesta estàtua ei originària d’aguesta glèisa, ua glèisa romanica petitòta que se tròbe en carrèr qu’amie tath pòble (…) ath començament dera guèrra de 1936, es estàtues sigueren cremades ar èst deth pòble, en Coret, en un auto-de-fe. Era estàtua dera Mairdediu, qu’ei eth tèma d’aguest article, coma ua auta estàtua dera Mairdediu, de mendre importància,
sigueren amagades a risc de perder-i era vida es sòns abitants. Per aquerò se compren que i age cèrta reticéncia, sustot quan se sap qu’eth gran incendi de mitat deth sègle passat, que devastèc eth pòble, s’arrestèc deuant d’aguesta imatge.»