Els safaretjos de baish i naut Patrimoni cultural, declarats BIC
(béns culturals d'interès)
Un safareig és una pila pública per a rentar la roba. Els safaretjos es proveeixen d'aigua de deus; el de baish està cobert i el de naut no. Les bugaderes solien venir a esbandir la roba després de rentar-la en eth aruscadet. Els safaretjos són públics i representen llocs vius de la vida rural.
El pas al safareig era l'última etapa abans de l'assecat i, com requeria grans quantitats d'aigua, es feia en el safareig. Dues vegades a l'any, les dones venien carregades amb grans cistells, eth breç, plens de roba ensabonada per a esbandir-la en el safareig. En aquella època (fins als anys), les grans rentades es feien dues vegades a l'any. Tiraven la bugada a l'aigua, la retorçaven doblegant-la diverses vegades i la colpejaven amb un batedor de fusta sobre la pedra per a escórrer-la el més possible.
El safareig era també el lloc on, en ple hivern, les dones es reunien en l'aigua gelada rentar els calls del porc el dia de la matança.
El safareig de Baish, al final del carrer Sant Peir, originalment de pedra seca, va ser restaurat per Joan Cau en 1927 , data inscrita en el safareig, amb un morter dee calç, recobert posteriorment de ciment. La captació d'aigua es troba en el prat de dalt i requereix un manteniment anual. Està coberta per una teulada de pizaras. El safareig de naut situat al final del carrer Major, en el GR de Carlac (Natura 2000), és un safareig obert, amb aigua recollida del prat de dalt. Com en el cas del safareig de baish, les pedres han estat cobertes amb un morter i després amb ciment.
© Val d'Aran
Avui dia no és rar trobar-se amb una veïna amb un rentamans que rentarà roba petita o una catifa. La veïna que tenyeix la llana (Llana aranesa) utilitza el safareig per a esbandir la llana i la penja en la teulada perquè s'assequi. A l'estiu, la frescor del safareig el converteix en un refugi ideal per als nens.