Caroline Bouissou
artista i investigadora CTEL & AOEE Université Côte d'atzur
© Es Sarnalhèrs - Eth còrn
Eth còrn o era cargòlha : petxina marina de la família Charonia lampas, es troba en el Golf de Vizcayade. De gran grandària perforada per l'extremitat, coneguda també com aurelha de peis, cauquilha, conca, així doncs, carcòlhs, aérophone… El seu calibre o forma de la cavitat interior, cònic, amplifica el so. La coneixem aquí a Bausen i en tot el país Occità. En algunes zones de l'Avairon (Occitània Francesa) el propietari o un de la seva gent despertaven la granja cada matí amb aquesta trompeta. A Arièja (Occitània Francesa) el dia de la Sant Joan, quan s'encenia eth haro, els joves bufaven en els « carcòlhs ».
"A Bausen hi havia un en cada casa, les utilitzaven els avis per a cridar al bestiar. S'escoltava aquest so diferent per totes les muntanyes al voltant." Juanito i Teresita (90 anys).
Eth còrn aquesta relacionat amb un passat més antic de la cultura humana com el atesta l'articulo (02/2021) de Laure Caillote, periodista científica per al CNRS. Se sàvia que els homes del Paleolític tenien una cultura musical i s'havia trobat flautes fetes amb ossos, però és la primera vegada que es trobava aquest instrument.
(Extracte sonor en el articulo del CNRS + Radio France culture)
Una petxina marina de 18.000 anys d'antiguitat modificada per l'humà per a convertir-la en instrument musical o sonor. La punta de la petxina ha estat separada, un segon orifici ha estat realitzat a l'interior de la petxina també altra modificació en la vora exterior del pavelló de la petxina per a fer-lo més estret. Aquestes modificacions trobades en la petxina de la cova de Marsoulas, Pirineus, també es troben en els exemplars locals i podem dir que la transformació de la petxina marina en trompeta continua sent idèntica.
preparació, reparació
les petxines tenen l'extrem serrat per a poder bufar en ella el so passa en les cavitats de la petxina i surt per la part eixamplada
Aquí, per exemple, la cera s'utilitza per a emplenar els forats d'una pela espatllada o per a estovar el filtre. Utilitzem cera d'abella o de segellar, que és més forta.
Gràcies a Ostau Comengés i especialment a Bernat Menetrier